Projectes pilot d’olivicultura regenerativa a la província de Castelló
En aquest blog es recullen els informes de tres visites tècniques realitzades en el marc de dos projectes pilot d’olivicultura amb enfocament de gestió regenerativa a la província de Castelló. El treball s’ha centrat principalment en l’observació directa de les parcel·les, l’anàlisi del seu estat inicial i la identificació de possibles línies d’actuació adaptades a cada cas.
Els informes reflecteixen, per tant, allò observat en cada visita i una sèrie de propostes i recomanacions plantejades com a punts de partida, tenint en compte les condicions reals del territori, les limitacions existents i la diversitat de situacions de l’oliverar a la província.
Les experiències es desenvolupen en dues zones productores diferents i en dos contextos diferents: una finca en fase prèvia a la plantació i una altra amb oliverar ja en producció. L’objectiu d’aquest treball ès documentar el procés, arreplegar aprenentatges inicials i aportar una visió realista i honesta sobre com es pot plantejar una gestió regenerativa en l’oliverar de Castelló.
Visites Calig
1º visita
A la primera visita, anem a una finca en perspectives de plantació de oliverar, es veu prou airejada i el sól està cobert de matorral.
Recomanacions:
Pasturar amb cabres prèvia la plantació, al màxim de densitat possible amb l’objectiu de rebaixar la biomassa arbustiva.
El terreny es prou pedregós i el productor ha de traure costos per vore la viabilitat de la plantació respecte als costos de plantació.
2º visita
La finca encara no es troba plantada, és una finca abrupta, rocosa i amb poc sòl. Paisatge arbustiu dominat per romers i brucs, amb garrofers antics i alguns pins, típica vegetació piròfita. Poca vegetació herbàcia. La roca mare aflora a moltes zones, els gruixos de terra vegetal (sòl) son mínims.
Treballs de plantació (durant la tardor): acavallonar seguint esquema de les corves de nivell/keyline amb l’objectiu de retenir humitat i prevenir erosió. Incorporar algun preparat de microbiologia als forats de plantació de les oliveres (JADAM, EM, compost…).
Al peu de cada arbre, amb l’objectiu d’incrementar les probabilitats de supervivència cal crear un ambient favorable a l’expansió de les arrels i a la microbiologia del sòl, amb un mulx d’uns 2 m de diàmetre. Els materials poden ser diversos, estella de vegetació llenyosa, palla, cartró, llana, etcètera… en realitat qualsevol material orgànic que estigui disponible en abundància i sigui de descomposició lenta pot resultar útil.
Pels resultats observats en algunes investigacions, la llana és el material que pot resultar més útil en aquesta situació, per les seues propietats d’aillant tèrmic, la seua lenta descomposició i pels efectes supressors sobre el creixement de l’herba.
Actua esmorteint les fluctuacions de temperatura i reduint l’oscilació tèrmica, mantenint la humitat de la pluja, la rosada o el reg durant més temps i impedeix el creixement de l’herba, que en les fases inicials pot fer competència al conreu fins que s’ha establert. El lent procés de descomposició anirà alliberat nutrients (N, P, S, minerals) disponibles per a l’arbre.
Es pot fer servir per si sola o, millor encara, cobrint un primer mulx de materia vegetal o palla.
3º visita
Donat que les parcel·les inicials porten molta feina que no se podrà desenvolupar, optem per fer la plantació a un altra finca menys pedregosa i en sisponibilitat de aigua.
Ere una finca cultivada que es va arrancar i el sol està nu.
Recomanacions:
Plantejar una plantació en keyline per a un millor aprofitament de l’aigua i esperar a que ixque la coberta vegetal espontània
Per a l’afavoriment de la microbiologia del sól, es donen les directrius per a fer biopreparats de microbiologia.
Visites Coop Xèrica
1º visita
Diagnosi: La finca de l’estudi mostra una coberta desigual, dominada per plantes anuals (algunes perennes a les fileres dels arbres, com Lolium perenne), algunes nitròfiles (malva) i descompactadores (ravenissa), per l’època de l’any en que es fa la visita, abunden les lleguminoses anuals (vicia spp,).
La coberta vegetal mostra un grau de desenvolupament del sòl molt incipient, amb abundancia de plantes pioneres, degut a la gestió practicada i alguns indicis de compactació, degut al llaurar + reg per inundació. Algunes clapes de sòl nu mostren processos d’erosió.
Durant la visita amb el gerent de la cooperativa, ens destaca el fet que les finques on s’intervé menys (per dificultat d’accés o de treballar-les) els arbres mostren millor salut en general que aquelles finques més treballades (amb més tractaments).
Els restes de poda romanen al camp.
Recomanacions: Pasturar amb el ramat abans de començar el reg. Pasturar a necessitat durant la campanya de reg si la coberta creix suficient i arriba al punt de repòs. EL ramat podrà aprofitar els restes de poda tambè
La possibilitat de reg per inundació, si bé facilita el desenvolupament del sistema (l’aigua és el limitant en els nostres ambients) també presenta els seus riscos.
La combinació amb la llaurada profunda que es practica fins ara, provoca erosió i compactació, asfixia radicular. Amb l’evaporació provocada per les altes temperatures de l’estiu, tendirà a salinitzar el sòl i provocar encrostaments en superficie, que empitjoren la capacitat d’infiltració i la circulació de l’aire.
En canvi, la combinació del reg amb una adequada gestió de la coberta herbàcia, pot ser l’eina que acceleri el desenvolupament de la fertilitat natural, tal com mostren les parceles on no es llaura ni s’herbicida o les linies d’arbres.
2º visita
S’ha realitzat una pasturada lleugera amb un ramat de cabres, posterior a la trituració de la poda. En aquestes condicions, hi haurà un lleuger efecte fertilitzant per les dejeccions i l’orina, pero en futures passades s’hauria de fer el possible per incrementar la densitat del ramat, retirar més proporció de vegetació.
També seria recomanable que el ramat entrés abans de triturar la poda, de manera que pugués aprofitar la fulla de l’olivera (rica en proteines, energia i fibra, resulta molt beneficiosa per al ramat) i posteriorment, picar la fracció llenyosa restant.
A més de l’efecte fertilitzant dels fems i de l’orina, l’impacte de les peülles dels animals trenca els encrostaments i facilita la infiltració de l’aigua.
L’efecte sobre la vegetació pasturada i el rebrot i creixement posterior, provoca un efecte anàleg en les arrels, per poder impulsar el rebrot, la planta mobilitza energia emmagatzemada a les arrels en forma de diferents polímers de carbohidrats i en el procés, sacrifica part de la biomassa radicular, que alimentarà la microbiologia.
En les condicions del reg a manta, la necessitat de gestió de la coberta es redueix, perquè no representa competència per l’aigua ni els nutrients amb els arbres, com succeeix en entorns àrids, en els quals el procés d’implantació de la coberta s’ha de fer progressiu.
Les funcions de la coberta herbàcia en aquest context son:
– Sostenir poblacions de fauna auxiliar i de pol·linitzadors
– Hàbitat i aliment per a tota la biologia del sòl
– Prevenir les pèrdues de sòl per erosió.
Les necessitats de gestió, responen a:
– La comoditat per realitzar els treballs de poda, recollida i altres.
– Mantenir la circulació de l’aire entre el sòl i les copes dels arbres. Si la coberta es manté molt alta en condicions d’humitat, pot facilitar la infecció de fongs.
– Provocar l’efecte de poda d’arrels per accelerar el desenvolupament de la microbiologia del sòl i per tant, el cicle de nutrients.
La millor manera de realitzar aquesta gestió son els animals, doncs afegeixen l’efecte fertilitzant dels fems, l’impacte animal positiu si es realitza correctament i la presència d’insectes copròfags encara accelera més el cicle de nutrients i, amb les galeries que excaven, augmenten la macroporositat del sòl i per tant la capacitat d’infiltració de l’aigua.
En cas d’insuficients animals, la gestió mecànica amb roller crimper (finques planes i sense pedres, coberta densa, alta i uniforme) és la que aporta més avantatges. En altres casos, la desbrossadora serà la ferramenta a fer servir.
3º visita
Monitorització del pastoreig dirigit. El que s’ha observat es:
- Pasturatge «de xoc»: Moltes cabres en poc espai, però durant molt poc temps (menys de 24 hores per parcel·la). Entrar, arrasar i marxar.
- Trepitjar més que menjar: L’objectiu no és deixar el terra pelat com un camp de golf, sinó tombar l’herba alta perquè faci una catifa (mulch) que protegeixi la humitat del sòl a l’estiu.
- Entrar amb la panxa mig plena: Mai s’han de deixar entrar les cabres al matí en dejú. Si tenen gana voraç, aniran directes als brots tendres de l’olivera. Dóna’ls palla o deixa-les en un erm abans d’entrar a l’oliveral. Les cabres no havien menjat i van anar a per totes
- S’ha de vigilar la «línia vermella»: En el moment que vegis que una sola cabra s’aixeca a dues potes per agafar una branca d’olivera, s’ha de treure tot el ramat immediatament. L’herba bona ja s’ha acabat. Les cabres van ramonejar les branques baixes
Van cumplir la funció d’abonat i van trepajar prou en terra. Encara que es pot millorar el pasturatge dirigit, el resultat es aceptable.
